dissabte, 27 de juny del 2015

Esperances traïdes


"La verde luz de las estepas" de Brigitte Reimann. Traducció, pròleg i notes de Ibon Zubiaur. Fotografies de Thomas Billhard. Errata Naturae Edicions.Preu: 16,90 €.
 De la literatura que es va fer a l'extinta República Democràtica Alemanya (RDA) tot just en comencem a saber coses – de banda Christa Wolffe – gràcies a iniciatives editorials com la que comentem. De Brigitte Reimann n'havíem tingut notícia per una novel·la clau en l'obra d'aquesta escriptora traspassada de forma prematura a 39 anys: Los hermanos (Bartleby, 2008). 
 Un llibre que resulta imprescindible per capbussar-se en el que fou la vida quotidiana i cultural de l'antiga república i per conèixer la personalitat de l'autora és En la ciudad del mañana (Errata Naturae, 2013) Es tracta d'un vital i lluminós intercanvi epistolar entre Reimann i l'arquitecte de més renom del país, Hermann Henselmann, amanit amb fragments dels diaris de l'escriptora i on la reflexió sobre els processos creatius (literaris i arquitectònics) no hauria de passar per alt. 
 En el cas que ens ocupa ens trobem amb un llibre de no-ficció. No sembla que un reportatge sobre la visita oficial d'una delegació de la RDA a Kazakhstan i Sibèria hagi de despertar cap mena d'entusiasme. Menys encara quan el més probable és que els "guies" t'atapeeixin de xifres i dades. Però en mans de l'escriptora la visita oficial es converteix en la crònica d'un viatge i una eina, en el context històric abans de la caiguda de Khrusxov (1964), contra els dogmatismes que els membres més joves i idealistes del Partit Socialista Unificat Alemany (PSU) intentaven desenvolupar. Reimann, que no pertanyia al partit i va viatjar en qualitat d'invitada, havia destacat per les critiques, que van ser ateses, als plans urbanístics de la nova "ciutat socialista". 
 A l'inici l'escriptora traspua una sensació de fastigueig a l'hora d'involucrar-se en la iniciativa, però el lector que la segueixi es veurà sorprès per la manera com el text l'atrapa. Potser avui ens sorprèn, pel que sabem que amagava el règim i com va acabar, l'entusiasme, la vitalitat i la voluntat dels colonitzadors d'uns territoris vastíssims i inhòspits - alguns amb més de 600.000 qm2, d'extensió - i disposats a construir un "nou ordre". Reimann ho descriu tot arrossegada pel corrent d'entusiasme, però també deixa caure un subtil rastre d'interrogants, de neguits, dubtes i crítiques velades en relació al que veu. I ho fa des de l'excel·lència literària: tan si descriu l'experiència del paisatge - sigui l'estepa o el llac Baikal –, com la manera de copsar el temps i l'espai, o quan descriu la vida i l'ambient que es respira a les noves comunitats i les relacions circumstancials que hi manté o expressa les seves pors davant la tecnologia o de caure en mans d'una casta que ho passa tot pel sedàs de les matemàtiques. A més, al final del volum. s'hi han inclòs els fragments dels diaris personals de l'escriptora que corresponen als 10 dies que va durar el viatge i que el complementen.

Nota: Una versió d'aquest article es va publicar al suplement Cultura's de La Vanguardia del  9 de maig del 2015

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada