"Paseos por Berlin" de Franz Hessel.
Traducció de Manolo Laguillo. Pròleg de José-Muñoz Millanes. Editorial Errata
Naturae. Madrid, 2015. Preu: 19,50 €.
Després d'amarar-se de la modernitat i la cultura metropolitana que
representava Paris, on Franz Hessel (Sttttin, 1880 - Sanary-sur-Mer, 1941) hi
va sojornar llargues temporades abans i després de la Primera Guerra Mundial,
l'escriptor retorna a Berlín. A la capital alemanya, on s'havia format i va
créixer, repren la lliçó de Baudelaire
disposat a portar-la un pas més enllà per convertir-se en el flâneur per excel·lència de la capital
alemanya que, a la dècada dels anys 20 del segle passat, estava en plena
transformació. De passada anima al seu amic Walter Benjamin a escriure els
Passatges. A París a més, fa amistat amb el també escriptor Henry Pierre-Roché
i, així mateix, coneix a la seva dona, la pintora Helen Grund. Sobre la base
d'aquest triangle Roché acabaria per escriure la novel·la "Jules et
Jim" que Truffaut convertiria
en la pel·lícula homonima.
Així doncs, de tornada de Paris, Hessel es disposa a comprovar fins a
quin punt la "ciutat plena de filosofia protestant de l'Exèrcit i
l'Estat" s'incoporava a la modernitat. Un indici que la ciutat i els seus
habitants perden la rigidesa emmidonada Hessel la troba entre l'abundosa i
sovint feixuga estatuària berlinesa. Així, passejant pel Tiergarten, el
consumat flâneur exemplifica el canvi subtil entre el present i el passat en
l'escultura d'una gràcil amazona de la que diu és la primera berlinesa
"que manté la seva esquena en un suau gir descossat" tot comparant-la
amb l'escultura d'una princesa constrenyida que es troba a tocar de l'anteiror
i sembla estar esperant que algú la reculli.
El flâneur, però, és una
figura sota sospita perquè, escriu Hessel, "en aquest país és obligatori
estar obligat, perquè en cas contrari et manca l'autorització. Aquí no es va
per anar i prou, es va a un lloc o l'altre". Potser per aquest motiu
l'autor ens proposa iniciar-nos en l'art de passejar donant un cop d'ull sobre
el món del treball i el maquinisme (la mutació fabril i els seus edificis, els
automòbils llampants com una vestimenta del cos modern) i el de la moda (les
formes de vestir en funció dels usos i costums socials) contemplats a través de
la joventut i la nova sociabilitat (l'esport, els grans magatzems, els parcs
d'atraccions, ...) Al costat d'aquests elements que es van integrant en el
paisatge urbà, Hessel no descuida el passat de Berlín. En aquest sentit és remarcable
el text "Recorrido turístico" on despulla els tòpics dels circuits
amb guia i dibuixa una mena de contra-baedeker fent emergir els diferents
sustrats que han configurat la capital. Així mateix, amb els records
d'infantesa, la industria de la porcellana o els edificis històrics, cal
advertir que l'autor no pretén fer biografia o història. Ben al contrari, el
que n'extreu, fonent-ho amb el present, és l'ànima de la ciutat. La pèrdua de
la qual a partir d'aspectes detectats ja per Hessel, tant preocupa a un altre
passejant, el nostre contemporani Pierre Sansot. Un gran llibre.
Nota: Recupero aquí aquest article inèdit escrit l'any passat i que no va arribar a publicar-se
Nota: Recupero aquí aquest article inèdit escrit l'any passat i que no va arribar a publicar-se
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada