dilluns, 26 de setembre de 2011

Toros si, toros no: una querella estúpida

   M'agrada l'estètica, la plasticitat, del toreig. M'hi he aturat, fascinant, més d'una vegada davant el televisor. Pero mai he trepitjat cap plaça. No n'he sentit la necessitat.No m'han atret tant com per anar-hi alguna vegada. He escoltat amics de cor que en parlen extasiats. Me'ls he escoltat amb atenció. Educadament.Com cal entre gent civilitzada.Els arguments que fan servir n'hi ha que em convencen i d'altres, gens ni mica. De fet, els toros, m'atrauen tan com em provoquen rebuig. I si més no em consola que ens han deixat unes quantes obres d'art: pintures excelses i papers d'una finor indecible. El cartell de Miquel Barceló ne's la darrera mostra.
   Dit això, em repugnen tan els que escridassen els partidaris del toreig dient-li's assassins o manifesten el desig que l'animal mati el torero, com l'exhibició taujà, manipuladora i sectaria d'aquells altres que, com la premsa madrilenya d'avui i des de fa uns dies, s'han embolicat amb les essències pàtries espanyoles i que són els mateixos que critiquen les essències pàtries catalanes - sempre assenyalant la palla a l'ull d'altri, però sense veure la viga en el propi: he arribat a la conclusió dolorosa que per a ells és un impossibilitat metafísica per molt que s'emboliquin - literalment -, amb les nocions de ciutadania. Em provoca idèntica fatiga i tedi l'oportunisme groller del PPC - encapçalat per aquesta senyora insufrible que quan parla sembla una metralleta escopint consignes – presentant-se a la Monumental a practicar el que tots sabem: populisme, la febre que corre (i corrou) Europa. O els dels polítics catalans que no van tenir prou valor per votar en blanc la iniciativa animalista popular - que es per on tot va començar, no ho oblidessim. És a dir, el Parlament del país no podia refusar l'entrada a l'hemicicle de la proposta perqué està fixada per llei- tan de bo s'aprofités per portar-hi afers de més calat. Una Cambra que va escoltar opinions d'experts reconeguts a favor i en contra. El problema es que els polítics d'aqui i d'allà sempre van amb la calculadora esteril dels vots que els hi entraran a les urnes o deixaran de fer-ho. O si més no, es el que es pensen. 
   Dit això, l'espectacle em sembla cruel, sagnant, fins i tot una aberració. Però mai hauria firmat cap paper per a la seva prohibició. I encara menys hi haurià votat: ni a favor ni en contra. Les qüestions de moral no depenen dels legisladors. Ni civils ni religiosos. El culebrot, n'estic segur, continuarà en el més pur estil de l'enyorat "Celtiberia Show" d'en Luis Carandell.De fet ja ens ho han anunciat de fa temps. Quin aburriment de país! 
   Per cert, no he escoltat res sobre l'individu aquell que fa uns dies va matar a llançades un toro al mig del carrer. Diuen que van tapar l'animal mentre agonitzava. Un gest hipocrita. D'aquest individu si que no me'n fiaria mai. Si algú es capaç d'un acte semblant, em pregunto fins a on podrià arribar. 


  

    

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada