Ara la platja està gairebé deserta. La gent no baixa fins al migdia, al fort del sol. L'aigua s'ha refredat fins aquell punt que encara et permet fer una capbussada i nedar uns quants metres. Notes com infinitat de fines agulles penetren a la musculatura tot relaxant-la en una sensació de benestar.
El sorral llangueix tot esperant l'empenta defintiva (una llevantada?) que espanti els pocs que encara s'hi deixen caure. Durant un parell de dies el mestral ha fet pujar l'aigua i ha deixat munts d'algues que ara es ressequen al sol. La tarda comença a declinar, el sol prim encara dóna una escalforeta agradable i una airet t'acaricia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada