Els textos que publica Ferran Torrent a l'edició dominical de l'ARA, doncs es tracta d'això, de textos o petites proses, i no pas d'articles, tenen la rara i sanitosa virtut de ventilar el que habitualment sol llegir-se a les pàgines d'opinió.
Les peces breus de Torrent, són incisives, directes - de vegades només una sola línia o dues –, m'agraden, em diverteixen i m'enganxen. Són peces desenfadades i burxetes, autoiròniques i mofetes i on no hi falta un pessic de paròdia. Es per tot plegat que resulten radicalment serioses.
Aquestes petites proses que envien la solemnitat emmidonada a fer punyetes, les veig com l'embrió d'una futura autobiografia que reinventi (o reventi) el gènere.O semblants com ara el dietarisme.
Les peces breus de Torrent, són incisives, directes - de vegades només una sola línia o dues –, m'agraden, em diverteixen i m'enganxen. Són peces desenfadades i burxetes, autoiròniques i mofetes i on no hi falta un pessic de paròdia. Es per tot plegat que resulten radicalment serioses.
Aquestes petites proses que envien la solemnitat emmidonada a fer punyetes, les veig com l'embrió d'una futura autobiografia que reinventi (o reventi) el gènere.O semblants com ara el dietarisme.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada