Honor a Carmel Biarnés i una mica de vanitat

No m'esperava gens ni mica que, per segon any, em concedissin el "Premi de Periodisme Carmel Biarnés" en la modalitat de premsa escrita. Si l'any anterior va suposar una satisfacció, enguany també ho es a més d'una sopresa. L'entrega es va fer el dissabte 8, durant el curs de les III Jornades dedicades en aquest prohom de les terres de l'Ebre que ens va deixar dit, "us deixo a tots lo meu riu com a herència".

Les Jornades són iniciativa de l'Ajuntament d'Ascó, el Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE)i l'Associació Cultural Lo Llaüt.
  En un país on el patrimoni industrial ha estat en línies generals infravalorat - i tan que es vanta de ser capdavanter de la revolució industrial (fallida) a la Península – ,el motiu que més em satisfà es que en les dues ocasions s'hagi premiat dos reportatges dedicats a projectes per recuperar una part d'aquest patrimoni. L'any passat ho va ser el reportatge sobre el projecte de museïtzació de l'estació de Mora la Nova, enguany li ha tocat al reportatge que tractava de la nova museografia de les Mines de Bellmunt del Priorat.
Van resultar magnífiques les intervencions dels ponents. La primera, va anar a càrrec de l'historiador Josep Antoni Collazos i l'antropòlega Eva Castellanos que ens van il·lustrar sobre "La memòria del Camí de Sirga", un estudi que mereixeria la seva publicació i difusió. Tots dos autors del treball "Llaüters de l'Ebre" realitzat amb el suport de l'Institut Ramon Muntaner i el CERE.
El segon ponent va ser l'escriptor i crític nord-americà afincat des de fa 40 anys a Catalunya, Sam Abrams. que va parlar sobre "El riu dins i fora de nosaltres". El crític va fer un repàs a la vegada erudit i amè de la simbologia dels rius físics, reals, a la literatura: des de la Biblia fins arribar a l'Ebre de Carmel Biarnés i Artur Bladé i Desumvila, tot passant per Herodot, la poesia xinesa i hindú, Joseph Conrad, T.S.Eliot o Mark Twain. En el seu parlament Abrams va reivindicar la catalanitat de les terres del sud, enfront d'aquella vella i tronada idea del catalanisme que el Principat comença a Barcelona i s'acaba a Girona. 
Com si no n'hi hagués prou, a sobre ens automutilem.