Aspecte parcial de la sala de l'exposició permanent dedicada a "L'Ebre camí d'aigua" (fotos: Marc Soler) |
El resultat que es pot contemplar a
partir d'avui a les sales d'exposició renovades és el treball de quinze anys desenvolupat en tres fases i amb
un pressupost de 3,15 milions d'euros destinats a l'ampliació i remodelació
arquitectònica del museu i a planificar els espais i continguts expositius. La seu del Museu són les antigues escoles publiques Miquel Granell d'inspirció modernista. En
el "Pla Estratègic" destaca la voluntat de ser un museu en xarxa o de territori,
ser un operador en l'àmbit del turisme cultural de les Terres de l'Ebre
integrant altres centres i, havent estat designat pel Departament de Cultura
com a Servei d'Atenció Museística (SAM), convertir-se en una plataforma
professional al sevei del patrimoni dels museus i dels municipis del territori
A falta d'una tercera sala d'exposició
permanent que s'executarà més endavant però que ja té projecte (El Delta de l'Ebre: memòria d'un medi, espai d'uns
homes) les altres estan dedicades a "Les Terres de l'Ebre: de la
prehistòria a l'edat mitjana" i "L'Ebre camí d'aigua" ambdues
organitzades en cinc àmbits diferents.
La primera presenta fins a 600 objectes, 4 interactius multimèdia i 4 audiovisuals de producció propia amb recreacions d'època. Per exemple, els tipus de funerals. L'àmbir mostra en una acurada la riquesa dels testimonis arqueològics procedents del poblament ebrenc i permet apropar-se a l'evolució de l'hàbitat, la tecnologia, la societat o les creences. Aquest espai s'organitza en cinc àmbits: De la cova al poblat (prehistòria); Els tossals fortificats (protohistòria); després d’un àmbit dedicat al comerç mediterrani, segueix La colonització del camp (món romà); i acaba amb Els senyors de la terra (s'enten que a l'època medieval).
La segona sala evoca la memòria i reflexiona sobre el present amb una escenografia i uns recursos museogràfics que apel·len a les emocions i els sentits. S'han reunit més de 150 objectes, bàsicament etnològics i espècimens naturals; inclou 4 interactius que mostren prop de 20 audiovisuals i la selecció de més de 300 fotografies antigues, les gravacions dels paisatges sonors del riu i les veus de la gent de l'Ebre. Aquesta sala representa el que ha estat i el que és una història construïda a través de l’aigua i de la influència de l’Ebre en la seva vall, en tot el tram comprès entre Mequinensa i el Delta. Però cal assenyalar que els veritables protagonistes de l’exposició són les persones i les formes de vida i cultura que s’han assentat als seus marges. La sala s’organitza en cinc àmbits: El riu que dóna la vida; El riu bressol; El riu camí; El riu captiu i El riu ara.
Si el guió de l'exposició permanent es precís i entenedor - els panells explicatius ajuden a situar l'espectador en cada moment de la història i a interpretar els objectes -, l'ambientació de les dues sales es moderna sense caure en la fredor. Ben al contrari: el visitant s'hi troba en tot moment acollit integrant-se als espais gràcies a una escenografia i una posta en escena acurades.Com deia âlex Farnós,"són sales de sintesi amb diferents graus de lectura i de recorregut per als diferents nivells de visitants i d'usuaris". I, afegia, en cap cas es tracta de "sales acadèmiques, sinó que intrpreten alguns elements o temes més rellevants del territori".
A més a més cal remarcar la creació d'un Espai Multimèdia que comunica amb les dues sales d'exposició permanents. En aquesta sala es podran consultar les bases de dades dels jaciments arqueològics, el patrimoni hidràulic i flotant, cites literàries relatives al riu Ebre o fons sonors i audiovisuals inèdits entre d'altres materials informatius i documentals.
Així mateix la futura nova web permetrà accedir a la documentació de les 500 activitats cientificotècniques i a les 800 activitats públiques que el Museu ha desenvolupat al llarg de 25 anys, durant els quals també ha exercit com a plataforma cultural de creació i d'iniciatives ciutadanes. En definitiva es tracta, tal com deia el director del Museu de "contribuir mitjançant la recerca, la difusió i la creació de coneixement a cosntruir el relat i la iconografia de la identitat, la cultura i la història del territori, i, a l'hora, construir el debat i l'anàlisi de les qüestions estratègiques d'interès social i territorial".
La primera presenta fins a 600 objectes, 4 interactius multimèdia i 4 audiovisuals de producció propia amb recreacions d'època. Per exemple, els tipus de funerals. L'àmbir mostra en una acurada la riquesa dels testimonis arqueològics procedents del poblament ebrenc i permet apropar-se a l'evolució de l'hàbitat, la tecnologia, la societat o les creences. Aquest espai s'organitza en cinc àmbits: De la cova al poblat (prehistòria); Els tossals fortificats (protohistòria); després d’un àmbit dedicat al comerç mediterrani, segueix La colonització del camp (món romà); i acaba amb Els senyors de la terra (s'enten que a l'època medieval).
La segona sala evoca la memòria i reflexiona sobre el present amb una escenografia i uns recursos museogràfics que apel·len a les emocions i els sentits. S'han reunit més de 150 objectes, bàsicament etnològics i espècimens naturals; inclou 4 interactius que mostren prop de 20 audiovisuals i la selecció de més de 300 fotografies antigues, les gravacions dels paisatges sonors del riu i les veus de la gent de l'Ebre. Aquesta sala representa el que ha estat i el que és una història construïda a través de l’aigua i de la influència de l’Ebre en la seva vall, en tot el tram comprès entre Mequinensa i el Delta. Però cal assenyalar que els veritables protagonistes de l’exposició són les persones i les formes de vida i cultura que s’han assentat als seus marges. La sala s’organitza en cinc àmbits: El riu que dóna la vida; El riu bressol; El riu camí; El riu captiu i El riu ara.
Si el guió de l'exposició permanent es precís i entenedor - els panells explicatius ajuden a situar l'espectador en cada moment de la història i a interpretar els objectes -, l'ambientació de les dues sales es moderna sense caure en la fredor. Ben al contrari: el visitant s'hi troba en tot moment acollit integrant-se als espais gràcies a una escenografia i una posta en escena acurades.Com deia âlex Farnós,"són sales de sintesi amb diferents graus de lectura i de recorregut per als diferents nivells de visitants i d'usuaris". I, afegia, en cap cas es tracta de "sales acadèmiques, sinó que intrpreten alguns elements o temes més rellevants del territori".
A més a més cal remarcar la creació d'un Espai Multimèdia que comunica amb les dues sales d'exposició permanents. En aquesta sala es podran consultar les bases de dades dels jaciments arqueològics, el patrimoni hidràulic i flotant, cites literàries relatives al riu Ebre o fons sonors i audiovisuals inèdits entre d'altres materials informatius i documentals.
Així mateix la futura nova web permetrà accedir a la documentació de les 500 activitats cientificotècniques i a les 800 activitats públiques que el Museu ha desenvolupat al llarg de 25 anys, durant els quals també ha exercit com a plataforma cultural de creació i d'iniciatives ciutadanes. En definitiva es tracta, tal com deia el director del Museu de "contribuir mitjançant la recerca, la difusió i la creació de coneixement a cosntruir el relat i la iconografia de la identitat, la cultura i la història del territori, i, a l'hora, construir el debat i l'anàlisi de les qüestions estratègiques d'interès social i territorial".
Què és un museu en xarxa?
Entrada principal del Museu de les Terres de l'Ebre |
On més ha reeixit l'acció del Museu de les Terres de l'Ebre ha estat en la seva extensió i/o vinculació al territori. Són nombrosos els centres museístics i els equipaments d'interpretació vinculats i que responen a iniciatives conjuntes a partir de l'impuls dels respectius ajuntaments i que permet articular estratègies de valorització i gestió
integrada dels recursos patrimonials locals. Entre aquests cal destacar de manera especial els següents: dos
jaciments museografiats (la Moleta del Remei i la Carrova), quatre centres
d’interpretació (el de la Cultura dels Ibers a Alcanar,
el de les Barraques del Delta a Sant Jaume d’Enveja, el de la serra de Montsià a Freginals, i el de la Plana a Santa Bàrbara), també el futur Museu de la Mar de
l’Ebre a Sant Carles de la Ràpita, projecte en el que s'està treballant, a més de sis àrees d’interpretació d’accés
lliure i setze itineraris amb uns recorreguts senyalitzats de 180 quilòmetres.
Per més informació, adreces i telèfons consultar la pàgina web Museu de les Terres de l'Ebre
Per més informació, adreces i telèfons consultar la pàgina web Museu de les Terres de l'Ebre
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada