dissabte, 3 de desembre del 2011

A Amposta, el Museu de les Terres de l'Ebre (indispensable)

Aspecte parcial de la sala de l'exposició permanent  dedicada a "L'Ebre camí d'aigua" (fotos: Marc Soler)
  A partir d'avui el Museu de les Terres de l'Ebre a Amposta (l'antic Museu Comarcal del Montsià) – inaugurat oficialment aquest dissabte pel President de la Generalitat de Catalunya, el Molt Honorable Sr Artur Mas – disposa de 3000 m2 destinats a exposicions. D'aquests, dos mil estan dedicades a les exposicions permanents i un miler es destinaran  a fer-hi en un futur immediat exposicions temporals. El director del Museu, Àlex Farnós i Bel, en l'acte de presentació del Pla Estratègic va fer una afirmació que es tota una declaració de principis. Deia que l'objectiu  es assolir "una presentació contemporània del patrimoni. De vegades es parla dels museus i del patrimoni com una cosa fossilitzada. Però equipaments com el nostre permeten enfrontar el coneixement del passat amb les formes de vida i cultura del present i amb la prospecció del futur". El Museu conserva i gestiona les col·leccions més importants de natura, arqueologia i etnologia del territori amb un fons de 35.000 peces procedents de les 4 comarques i dels 41 municipis.
 El resultat que es pot contemplar a partir d'avui a les sales d'exposició renovades és el treball de quinze anys desenvolupat en tres fases i amb un pressupost de 3,15 milions d'euros destinats a l'ampliació i remodelació arquitectònica del museu i a planificar els espais i continguts expositius. La seu del Museu són les antigues escoles publiques Miquel Granell d'inspirció modernista. En el "Pla Estratègic" destaca la voluntat de ser un museu en xarxa o de territori, ser un operador en l'àmbit del turisme cultural de les Terres de l'Ebre integrant altres centres i, havent estat designat pel Departament de Cultura com a Servei d'Atenció Museística (SAM), convertir-se en una plataforma professional al sevei del patrimoni dels museus i dels municipis del territori
 A falta d'una tercera sala d'exposició permanent que s'executarà més endavant però que ja té  projecte (El Delta de l'Ebre: memòria d'un medi, espai d'uns homes) les altres estan dedicades a "Les Terres de l'Ebre: de la prehistòria a l'edat mitjana" i "L'Ebre camí d'aigua" ambdues organitzades en cinc àmbits diferents.
  La primera presenta fins a 600 objectes, 4 interactius multimèdia i 4 audiovisuals de producció propia amb recreacions d'època. Per exemple, els tipus de funerals. L'àmbir mostra en una acurada la riquesa dels testimonis arqueològics procedents del poblament ebrenc i permet apropar-se a l'evolució de l'hàbitat, la tecnologia, la societat o les creences. Aquest espai s'organitza en cinc àmbits: De la cova al poblat (prehistòria); Els tossals fortificats (protohistòria); després d’un àmbit dedicat al comerç mediterrani, segueix La colonització del camp (món romà); i acaba amb Els senyors de la terra (s'enten que a l'època medieval).
 La segona sala evoca la memòria i reflexiona sobre el present amb una escenografia i uns recursos museogràfics que apel·len a les emocions i els sentits. S'han reunit més de 150 objectes, bàsicament etnològics i espècimens naturals; inclou 4 interactius que mostren prop de 20 audiovisuals i la selecció de més de 300 fotografies antigues, les gravacions dels paisatges sonors del riu i les veus de la gent de l'Ebre. Aquesta sala representa el que ha estat i el que és una història construïda a través de l’aigua i de la influència de l’Ebre en la seva vall, en tot el tram comprès entre Mequinensa i el Delta. Però cal assenyalar que els veritables protagonistes de l’exposició són les persones i les formes de vida i cultura que s’han assentat als seus marges. La sala s’organitza en cinc àmbits: El riu que dóna la vida; El riu bressol; El riu camí; El riu captiu i El riu ara.
  Si el guió de l'exposició permanent es precís i entenedor - els panells explicatius ajuden a situar l'espectador en cada moment de la història i a interpretar els objectes -, l'ambientació de les dues sales es moderna sense caure en la fredor. Ben al contrari: el visitant s'hi troba en tot moment acollit integrant-se als espais gràcies a una escenografia i una posta en escena acurades.Com deia âlex Farnós,"són sales de sintesi amb diferents graus de lectura i de recorregut per als diferents nivells de visitants i d'usuaris". I, afegia, en cap cas es tracta de "sales acadèmiques, sinó que intrpreten alguns elements o temes més rellevants del territori".
  A més a més cal remarcar la creació d'un Espai Multimèdia que comunica amb les dues sales d'exposició permanents. En aquesta sala es podran consultar les bases de dades dels jaciments arqueològics, el patrimoni hidràulic i flotant, cites literàries relatives al riu Ebre o fons sonors i audiovisuals inèdits entre d'altres materials informatius i documentals. 
 Així mateix la futura nova web permetrà accedir a la documentació de les 500 activitats cientificotècniques i a les 800 activitats públiques  que el Museu ha desenvolupat al llarg de 25 anys, durant els quals també  ha exercit com a plataforma cultural de creació i d'iniciatives ciutadanes. En definitiva es tracta, tal com deia el director del Museu de "contribuir mitjançant la recerca, la difusió i la creació de coneixement a cosntruir el relat i la iconografia de la identitat, la cultura i la història del territori, i, a l'hora, construir el debat i l'anàlisi de les qüestions estratègiques d'interès social i territorial".


Què és un museu en xarxa?

Entrada principal del Museu de les Terres de l'Ebre

On més ha reeixit l'acció del Museu de les Terres de l'Ebre ha estat en la seva extensió i/o vinculació al territori. Són nombrosos els centres museístics i els equipaments d'interpretació vinculats i que responen a iniciatives conjuntes a partir de l'impuls dels respectius ajuntaments i que permet articular estratègies de valorització i gestió integrada dels recursos patrimonials locals. Entre aquests cal destacar de manera especial els següents: dos jaciments museografiats (la Moleta del Remei i la Carrova), quatre centres d’interpretació (el  de la Cultura dels Ibers a Alcanar, el de les Barraques del Delta a Sant Jaume d’Enveja, el  de la serra de Montsià a Freginals, i el de la Plana a Santa Bàrbara), també el futur Museu de la Mar de l’Ebre a Sant Carles de la Ràpita, projecte en el que s'està treballant, a més de sis àrees d’interpretació d’accés lliure i setze itineraris amb uns recorreguts senyalitzats de 180 quilòmetres.


Per més informació, adreces i telèfons consultar la pàgina web Museu de les Terres de l'Ebre







Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada