Quan la modernitat s'anunciava per la porta del darrera

[FITXA: "El pobre músic" de Franz Grillparzer. Traducció i apèndix de Xavier Jové-Massana. Il·lustracions de Quim Bou. Editorial Accent. Girona, 2011]

  Darrera el dramaturg que triomfava als escenaris vienesos i l'estudiós del teatre bàrroc espanyol que s'emmirallava en l'obra de Calderón de la Barca, s'amagava també un advocat i fosc funcionari de la cort imperial austríaca que va lliurar a la posteritat un relat amb una càrrega de profunditat que el posat i el tarannà de Franz Grillparzer (Viena 1791- 1872) no semblaven anunciar. L' autor va passar per la Revolució Francesa, el període napoleònic i la posterior restauració absolutista (amb Metternich com a gran munyidor dels pactes al Congrés de Viena) sense que tot plegat li suposes cap trasbals ideològic en el seu sòlid conservadurisme  tot i que algun problema tingué amb el famós canceller. Amb aquest teló de fons, la tasca artística de Grillparzer se situa en el terreny de la discreció endreçada, assoleix la categoria d'autor canònic - el famós estil Biedermeier -, no exempte d'ombres que traspuen algun neguit que li rossega l'ànima més enllà de l'aspiració al classicisme. D'aqui cal pensar que va sortir l'obreta que tenim a les mans.

  Les ombres que es projectaven sobre el futur les veiem, per exemple, en l'acurada descripció  inicial que fa de la gernació que es dirigeix cap a la festa de la Brigettnau i les reflexions que li suggereix. La mirada atenta que adreça a les masses es resumeix amb un frase quasi premonitoria: "hom no pot percebre els cèlebres si no ha percebut els obscurs". El subtil rerafons de l'obra, el trobem en la doble confrontació del personatge central. D'una banda el músic que no encerta una nota amb el seu violí (és a dir, la dificultat de l'art per encarar la modernitat que es va apropant), i els interessos materials que dominen el seu horitzó: el botiger interessat en la seva fortuna intentat encolomar-li la filla, i la pèrdua de la herència per culpa d'un estafador. La incapacitat psicològica de Jakob per fer front a situacions tan prosaïques i la impotència del seu art per fer explicita la veritat són la raó de la persistència solitaria. És la imatge de l'artista del futur, el que truca a la porta.

  Kafka va escriure de Grillparze que "la quietud amb que disposa de la seva persona, la passa lenta que no oblida res, la seva disponibilitat immediata – només si es fa necessaria i no pas abans –, ja que tot ho veu a venir amb antelació". Exacte.

Llibre recomenat per FARISTOL - La Central - Barcelona - 2011
[Nota: aquest article fou publicat al suplement Cultura's de La Vanguardia del 16 de novembre d'enguany]