Rebo una citació d'Hisenda per un problema amb la declaració i em demanen de presentar una sèrie de documents. Presento el que se'm demana i el problema queda aclarit en un termini més que raonable. Rebo un segon comunicat d'Hisenda dient-me que l'expedient ha quedat tancat en els termes que ja conec. És a dir, favorables a un servidor tot i que això no té cap interès pel que vull explicar i que es això: tan la citació inicial com al comunicat que tanca la qüestió, sempre els he rebut "només" en castellà. Ni bilingüe, ni res. Es el monolingüísme unidireccional de sempre.
Aleshores, com es pot creure o pot resultar creïble que l'Estat al que pertanyem – de gust o per força, en funció del que cadascú estigui disposat a creure's –, respecta i defensa les altres llengues que no siguin la castellana? Que les enten, també, com a pròpies i no pas com un apèndix més o menys molest?
Vet aqui un problema de no-encaix
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada