A "Diario de un escritor", més exactament a "Bobok", Fiódor Dostoievski fa referència a la premsa i escriu això, una música que estic segur els sonarà:
"En nuestros días el humor y el estilo elevado están desapareciendo y las injurias se aceptan como rasgos de ingenio".
I més endavant (quan al protagonista parla d'un retrat que li han fet) afegeix:
"Como carecen de ideas, la emprenden con fenómenos. ¡Y qué bien le han quedado las verrugas en el retrato!¡Parecen vivas! A eso le llaman realismo".
En els temps que corren, a les facultats de periodisme haurien de figurar sentències com aquestes o de semblants a les portes d'entrada a les aules, i, a més, ser lectures obligatories les obres que Henry James i Honoré de Balzac van dedicar a la professió: "Los periódicos" i "Les journalistes", respectivament.I encara em deixo algun títol dels de "ficció"...
És tal el desprestigi del principi d'autoritat que estem construint un món d'individualistes. Hem deixat de llegir, però tohom opina. Ho pots dir del periodisme, però a l'ensenyament passa igual.
ResponEliminaBenvingut a la blogosfera, Marc.