A la imatge les Moles del Taix (Foto:Centre d'Estudis de la Vall)
¿Una guia
excursionista pot oferir alguna proposta diferent al que sol ser habitual en
aquest tipus de publicacions i que afegeixi al·licients al fet de caminar i
contemplar el paisatge?. Una manera de comprovar-ho és donar una ullada a la
nova guia de les "Muntanyes de Tivissa-Vandellòs" (Editorial Piolet i
Centre d'Estudis de la Vall). A més dels 19 itineraris circulars – 9 per
Vandellòs i 10 per Tivissa – a més
de 3 travesses, tots ells de dificultat i distància variables, s'explica amb
detall que hi podem trobar a cadascun dels itineraris. Els sis autors de la
guia que, a la condició de muntanyers, uneixen la formació científica de
biòlegs, geografs, enginyers forestals i geòlegs, hi destaquen aspectes
com ara poguer observar, als mesos d'abril o setembre, els passos migratoris de
les rapinyaires des de la Tossa o de trobar a tot el massís la majoria de
rapinyaries diurnes i nocturnes de Catalunya. Sobre les aus afegim que hi trobem hivernant especies difícils d'observar en els seus habitats pirinencs. Són abundants la cabra hispànica i els cabirols, els tritons i les salamandries en els espais humits.
Així mateix els autors assenyalen els
itineraris que menen fins les coves de la Vilella i de l'Escoda, per contemplar
les pintures rupestres declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
S'indica on es troben els poblaments ibèric o de
l'edat del ferró, els millors llocs per observar la fauna, on localitzar les
fonts o els marges de pedra seca que donen testimoni de l'activitat agrícola
dels avantpassats. Les formacions d'alzinars, aurons, teixos, pinars, roures
martinencs, pi negral o pinassa o pins pinyoners conformen masses forestals que
descobreixen els usos del passat així com l'acció del foc i el vent tan
habitual en aquestes contrades.
Les muntanyes de
Tivissa i Vandellòs per la seva condició de frontera natural entre el Camp de
Tarragona i el Vall de l'Ebre, entre el riu i el mar, ocupen un lloc
estratègic, de pas i cruïlla a la vegada,
que ha configurat el territori reflectint-ne la història i la cultura.
Al marge doncs de la rica biodiversitat, l'evolució demogràfica des de lèpoca
feudal, passant per la Desamortització (al segle XVIII i XIX són el punt àlgid
del poblament del muntanyam) fins arribar a la devallada a mitjans segle XX i
l'actual abandonament també explica els projectes que es van implantar al
territori. Aquesta història es perceptible a través dels grans massos, dominis
i llogarets escampats pel territori com ara el Gavadà o el de Genessies.
Aquesta darrera data del 1584 i tenia 47 rabassaires. i la seva estructura
estava pensada per a l'abastiment famailair: celler, establia, refals, trull,
cisterna, era, premsa de vi, forn de pa, corrals, etc. Les freqüents torres de
defensa ens parlen d'històries de bandolers. El de Genessies no es pas l'únic, però si un, per no dir el més important dels que s'hi poden trobar.
Els vint-i-dos
itineraris van acompaanyats d'una descripció acurada que inclou el punt de
sortida, la distància a recòrrer, la durada o el nivell de dificultat. Cadascun d'ells va acompanyat d'un mapa
i un perfil topogràfic que permeten conèixer a l'avançada el grau dels
desnivells i l'ascensió acumulada.
La riquesa toponímica i les variants lingüístiques és una altra aspecte a observar i que ja va interessar i ser
recollida pel filòleg Joan Coromines acompanyat per aquestes muntanyes per la gent del país.
|
Gràcies per publicar un post tan engrescador sobre la guia de la que també en sóc autora! Va ser una tasca llarga però ha valgut la pena, esperem que us sigui útil per la descoberta del nostre territori!
ResponElimina