Guia per la història i la biodiversitat de les muntanyes de Vandellòs i Tivissa

A la imatge les Moles del Taix (Foto:Centre d'Estudis de la Vall)

 ¿Una guia excursionista pot oferir alguna proposta diferent al que sol ser habitual en aquest tipus de publicacions i que afegeixi al·licients al fet de caminar i contemplar el paisatge?. Una manera de comprovar-ho és donar una ullada a la nova guia de les "Muntanyes de Tivissa-Vandellòs" (Editorial Piolet i Centre d'Estudis de la Vall). A més dels 19 itineraris circulars – 9 per Vandellòs i 10 per Tivissa –  a més de 3 travesses, tots ells de dificultat i distància variables, s'explica amb detall que hi podem trobar a cadascun dels itineraris. Els sis autors de la guia que, a la condició de muntanyers, uneixen la formació científica de biòlegs, geografs, enginyers forestals i geòlegs,  hi destaquen aspectes com ara poguer observar, als mesos d'abril o setembre, els passos migratoris de les rapinyaires des de la Tossa o de trobar a tot el massís la majoria de rapinyaries diurnes i nocturnes de Catalunya. Sobre les aus afegim que hi trobem hivernant especies difícils d'observar en els seus habitats pirinencs. Són abundants la cabra hispànica i els cabirols, els tritons i les salamandries en els espais humits. 

  Així mateix els autors assenyalen els itineraris que menen fins les coves de la Vilella i de l'Escoda, per contemplar les pintures rupestres declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. S'indica  on es  troben els poblaments ibèric o de l'edat del ferró, els millors llocs per observar la fauna, on localitzar les fonts o els marges de pedra seca que donen testimoni de l'activitat agrícola dels avantpassats. Les formacions d'alzinars, aurons, teixos, pinars, roures martinencs, pi negral o pinassa o pins pinyoners conformen masses forestals que descobreixen els usos del passat així com l'acció del foc i el vent tan habitual en aquestes contrades.

  Les muntanyes de Tivissa i Vandellòs per la seva condició de frontera natural entre el Camp de Tarragona i el Vall de l'Ebre, entre el riu i el mar, ocupen un lloc estratègic, de pas i cruïlla a la vegada,  que ha configurat el territori reflectint-ne la història i la cultura. Al marge doncs de la rica biodiversitat, l'evolució demogràfica des de lèpoca feudal, passant per la Desamortització (al segle XVIII i XIX són el punt àlgid del poblament del muntanyam) fins arribar a la devallada a mitjans segle XX i l'actual abandonament també explica els projectes que es van implantar al territori. Aquesta història es perceptible a través dels grans massos, dominis i llogarets escampats pel territori com ara el Gavadà o el de Genessies. Aquesta darrera data del 1584 i tenia 47 rabassaires. i la seva estructura estava pensada per a l'abastiment famailair: celler, establia, refals, trull, cisterna, era, premsa de vi, forn de pa, corrals, etc. Les freqüents torres de defensa ens parlen d'històries de bandolers. El de Genessies no es pas l'únic, però si un, per no dir el més important dels que s'hi poden trobar.

  Els vint-i-dos itineraris van acompaanyats d'una descripció acurada que inclou el punt de sortida, la distància a recòrrer, la durada o el nivell de dificultat.  Cadascun d'ells va acompanyat d'un mapa i un perfil topogràfic que permeten conèixer a l'avançada el grau dels desnivells i l'ascensió acumulada.  La riquesa toponímica i les variants lingüístiques és una altra aspecte a observar i que ja va interessar i ser recollida pel filòleg Joan Coromines acompanyat per aquestes muntanyes per la gent del país.

Pàgina inicial d'un dels recorreguts circulars de Vandellòs

[Una versió d'aquest text va ser publicat a La Vanguardia/Tarragona del divendres 6/I/2012]