D'un temps ençà tinc la impressió, em sembla, que els catalans hem passat a parlar de les coses en el sentit de "com es podrien haver produït" - Josep Pla dixit –, a com es produiran en el futur sense acabar d'oblidar allò primer.
Si tal com afirmava el de Palafrugell, als catalans ens interessa més Catalunya que no pas hi creiem, examinar les coses (de la realitat) tal com són fora un manera d'invertir els termes: creure en el país per comptes d'estar-hi interessat. Només així, em penso, deixarien de planar damunt la política catalana el dolorisme i la simplicitat de judicis. O el pintoresquisme que ja esmentava Pla i que comença a proliferar d'una manera que fa feredat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada