Grosz a l'estudi (Foto: Marc Soler) |



Es podrià pensar que la temàtica no és motiu suficient per atraure l'espectador a contemplar les obres sortides d'una materia tan poc atractiva, aparentment, com són els conflictes socials. Són temes que facilment podrien caure en el panfletisme i la propaganda. Res més allunyat de la realitat. El geni de Grosz rau, justament, en això: convertir l'art no sols en una eina de denuncia (què ho és i molt potent), sinó que sent tot això, a més, fa que ultrapassi i es projecti més enllà del que es contingent fins a esdevenir universal. A més, la seva obra té la força dels testimoniatge d'una època o un periode de la història europea fascinant: el Berlin dels anys 20, la societat d'entreguerres, i la dramatica caiguda de la República de Weimar.

![]() |
Un audiovisual i un catàleg indispensables
Així mateix el catàleg amb textos a càrrec d'Annette Vogel ("L'art com a fusell i sabre")m de Birgit Möckel ("A piece of my world in a world without peace") i d'Annette Blattmacher (George Grosz i la guerra civil espanyola") són un magnífic complement a l'exposició i per apropar-se a l'obra de l'artista.
CREDITS FOTOGRÀFICS
De dalt a baix (tret de la primera) i amb autorització de Caixa Forum de Tarragona:
1.– Crepuscle 1922. Impressió òfset en color. Col·lecció particular, Berlin. 2.– Cràter d'obús, 1915. Transferència litogràfica. Col·lecció particular. 3.– Friedrichstrasse, 1918. Fotolitografia. Col·lecció particular. 4.– Persones perfectes, 1920. Transferència litogràfica. Col·lecció particular. 5.– Crepuscle, 1922. Fotolitografia. Col·lecció particualr, Berlin. 6.– Crnaval sagnant, 1915-1916, transferència litogràfica. Col·lecció particular. (Totes les iamtges de George Grosz, VEPAG, Barcelona 2012)
Marc, esplèndida exposició i esplèndit article. Paga la pena fer un viatge a Taragona.
ResponEliminaSi no et fa res me l'emporto al meu bloc Terres d'Edom perquè surti demà.
Gràcies, Enric!
ResponEliminaL'exposició em va semblar extraordinaria. L'he vist dues vegades i encara no me n'he cansat. Cada vegada hi veig coses noves.
Marc, dimecres vaig editar el teu article a Terres d'Edom: http://bereshitbiblia.blogspot.com
ResponEliminaPerfecte, Enric!
ResponElimina