Grosz a l'estudi (Foto: Marc Soler) |
El mes de gener del 1933 Grosz fuig just a temps per salvar la pell quan les tropes d'assalt irrompen al seu estudi i vivenda havent estat nomenat Hitler canceller del Reich el dia 31. A la tardor s'instal·la a Long Island i comença a publicar a la prestigiosa revista de referència "Esquire". Des del refugi nordamericà segueix les informacions que li arriben d'Europa i de la Guerra Civil espanyola. L'art de Grosz continua ben afilat a l'hora de denunciar la guerra i el militarisme. Té dos dibuixos dedicats al general feixista Queipo de Llano - acomiadat de la Casa Reial va escampar xafarderies en un cafè de Madrid dels que la premsa se'n va fer ressó - tan demolidors com el que havia dedicat a Hitler: un d'aquestes dibuixos, que també s'exhibeix a la mostra, es diu "Queipo's aperitif". Entre el dibuix de Hitler i el de Queipo de Llano, hi ha tota una una trajectoria a la que es té accés en el recorregut que se'ns proposa al CaixaForum tarragoní. Un parell de retrats de Grosz (un a l'estudi, l'altre a peu dret, sempre amb la pipa a punt) reben el visitant.
Si la denuncia de la guerra i del militarisme es fan ben paleses a l'obra de Grosz (no endebades va coneixer de primera mà els horrors de la Gran Guerra), no hi són menys presents la denuncia de caràcter social i econòmic. En aquest sentit, per exemple, cal remarcar les seccions de la mostra dedicades a "Els horrors de la Primera Guerra Mundial" i el "Compromís polític". O la sèrie dedicada a l'adaptació teatral de la novel·la de Hasek, "Les aventures del bon soldat Svejk" que va fer Erwin Piscator amb la col·laboració de Brecht. Tampoc l'Esglesia és va lliurar de les seves crítiques ferotges tal com testimonia el Crist crucificat amb mascara de gas i botes que li va valdrà un judici per blasfemia.
Es podrià pensar que la temàtica no és motiu suficient per atraure l'espectador a contemplar les obres sortides d'una materia tan poc atractiva, aparentment, com són els conflictes socials. Són temes que facilment podrien caure en el panfletisme i la propaganda. Res més allunyat de la realitat. El geni de Grosz rau, justament, en això: convertir l'art no sols en una eina de denuncia (què ho és i molt potent), sinó que sent tot això, a més, fa que ultrapassi i es projecti més enllà del que es contingent fins a esdevenir universal. A més, la seva obra té la força dels testimoniatge d'una època o un periode de la història europea fascinant: el Berlin dels anys 20, la societat d'entreguerres, i la dramatica caiguda de la República de Weimar.
L'obra de Grosz és una lliçó magistral de dibuix: des dels fets a la tinta xina (executats amb pinzell i pluma de canya) fins quan introdueix el color i la manera com el fa servir a l'hora d'ocupar i distribuir l'espai. Ens descobreix, també, la capacitat d'observació de l'artista en un seguit d'escenes on hi surten reflectits tots els tipus humans de l'escala social de l'època. Per una banda hi veiem mutilats de guerra, pidolaires, venedors de tabac i tota mena de representants dels treballadors, sempre amb un posat deshumanitzat, el gest mecanitzat; i, de l'altra, hi ha la classe dominant, els rics i els burgesos, els poderosos, dominats per l'afany del plaer i el guany.Es podrià pensar que la temàtica no és motiu suficient per atraure l'espectador a contemplar les obres sortides d'una materia tan poc atractiva, aparentment, com són els conflictes socials. Són temes que facilment podrien caure en el panfletisme i la propaganda. Res més allunyat de la realitat. El geni de Grosz rau, justament, en això: convertir l'art no sols en una eina de denuncia (què ho és i molt potent), sinó que sent tot això, a més, fa que ultrapassi i es projecti més enllà del que es contingent fins a esdevenir universal. A més, la seva obra té la força dels testimoniatge d'una època o un periode de la història europea fascinant: el Berlin dels anys 20, la societat d'entreguerres, i la dramatica caiguda de la República de Weimar.
Un audiovisual i un catàleg indispensables
Així mateix el catàleg amb textos a càrrec d'Annette Vogel ("L'art com a fusell i sabre")m de Birgit Möckel ("A piece of my world in a world without peace") i d'Annette Blattmacher (George Grosz i la guerra civil espanyola") són un magnífic complement a l'exposició i per apropar-se a l'obra de l'artista.
CREDITS FOTOGRÀFICS
De dalt a baix (tret de la primera) i amb autorització de Caixa Forum de Tarragona:
1.– Crepuscle 1922. Impressió òfset en color. Col·lecció particular, Berlin. 2.– Cràter d'obús, 1915. Transferència litogràfica. Col·lecció particular. 3.– Friedrichstrasse, 1918. Fotolitografia. Col·lecció particular. 4.– Persones perfectes, 1920. Transferència litogràfica. Col·lecció particular. 5.– Crepuscle, 1922. Fotolitografia. Col·lecció particualr, Berlin. 6.– Crnaval sagnant, 1915-1916, transferència litogràfica. Col·lecció particular. (Totes les iamtges de George Grosz, VEPAG, Barcelona 2012)
Marc, esplèndida exposició i esplèndit article. Paga la pena fer un viatge a Taragona.
ResponEliminaSi no et fa res me l'emporto al meu bloc Terres d'Edom perquè surti demà.
Gràcies, Enric!
ResponEliminaL'exposició em va semblar extraordinaria. L'he vist dues vegades i encara no me n'he cansat. Cada vegada hi veig coses noves.
Marc, dimecres vaig editar el teu article a Terres d'Edom: http://bereshitbiblia.blogspot.com
ResponEliminaPerfecte, Enric!
ResponElimina