Descarregant tonyines a la platja Foto cedida per Benjamin Reixac |
Recupero aquí un reportatge meu publicat a La Vanguardia i del que ja vaig donar notícia penjant en aquest bloc el document en format pdf. En dóno aquí el text tal qual va ser entregat - ara amb alguna petita modificació -, i ho faig en record i homenatge a la Sra. Josepa Pérez que ens va deixar la tardor passada i aquest desembre ha fet un any que va assistir en aquesta conversa deixant-nos el testimoni de com era la vida a L'Almadrava Cap de Terme de L'Hospitalet de l'Infant. Allà on sigui, els meus respectes senyora.
Manuel Nuñez Pérez (1944) pertany a la
darrera generació que va nèixer a la comunitat pescadora assentada a la platja
de l'Almadrava (entre L'Hospitalet de l'Infant i l'Ametlla de Mar) dedicada a la pesca de la tonyina.
Entre la població establerta a l'Almadrava, ja hi figuraven els seus avis i els seus pares. El mateix es pot
dir del seu cosí, Lluís Nuñez Llaó. Manuel explica que, si una cosa li ha
quedat gravada i agraeix dels anys passats a la platja és "l'esperit
'almadraver'", és a dir, la solidaritat entre les families que va viure de primera
mà. Un altre aspecte, és l'experiència de l'escola mixta de que va gaudir a
l'Almadrava en una època on la segregació per sexes era la norma. I, és clar,
hi havia el contacte permanent amb la natura.
Antic pou que abastia d'aigua l'Almadrava Foto cedida per Benjamin Reixach |
L'esperit "almadraver", però, també
troba altres formes d'expressió. Una de les millors sol reviure al voltant d'una taula i un
esmorzar de forquilla i ganivet on Lluís Nuñez exerceix de mestre de cerimònia
i de fogons. Per en Manuel, quan alguna cosa el neguiteja i vol retrobar la
calma fa cap a l'Almadrava, a la punta del Codolar: "És - comenta - tornar
a casa meua". Això, i els ralls, que sempre porta al maleter del cotxe i que
li fan de lligam amb la platja i que va aprendre a tirar veient-ho fer al seu
pare, Josep Nuñez, més conegut com el "Gàbia".
El "cop", on quedaven atrapades les tonyines. Foto cedida per Lluís Nuñez Llaó |
En un cens de població datat l'any
1937 (tot i l'afegit posterior d'un segell del "Movimiento" que hem pogut localitzar al fons de l'Arxiu
Municipal de Vandellòs - L'Hospitalet de l'Infant) es poden contabilitzar fins a
21 famílies i un total de 80 persones residents a la platja. La informació ens la confirma la mare de Manuel
Nuñez, la senyora Josepa Pérez, 88 anys, que hi va arribar procedent de
Benidorm. Hi tenia familiars establerts: el seus avis per via materna.
"Tots dos eren de Benidorm - explica la Sra. Josepa -, però al cap de dos
mesos de casats es van traslladar a L'Almadrava".
Salvador Arbó i Nuñez, 84 anys, va anar embarcat des dels 14 als 35 anys. És
oncle de Manuel i de Lluís. Recorda que per a ell la vida a l'Almadrava representava
la llibertat. En Salvador era dels que es tirava al "cop" – l'espai
entre dos barques que anaven recollint les xarxes i estrenyent-lo cada vegada
més; era on les tonyines havien quedat atrapades – per agafar-les amb els
braços, posar-les panxa amunt i, aprofitant que s'estaven immobils un moment, es
llançaven dins les barques. En Manuel li recorda que aleshores els pescadors que es tiraven dins el
"cop" es protegien les cames embolicant-se-les amb les tires de sac
amb que arribaven protegits els cables de l'almadrava per evitar ferides greus.
Arbó recorda, per exemple, una pesquera de l'any 1952 on es van agafar 1572 tonyines amb un pes
entre 40 i 50 quilos cadascuna. "Va ser – comenta – una llevada excepcional perqué el més habitual era
que fessin entre 20 i 25 quilos".
Treient les tonyines atrapades dins el "cop", a força de braços. Foto cedida per Lluís Nuñez Llaó |
Durant la guerra civil
les milicies d'El Campesino els incautaven la pesca. Se l'emportaven amb
camions. Lluís Nuñez explica l'episodi del seu naixament a una casamata on és
va refugir la seva mare tot fugint de l'aviació dels nacionals que metrallaven la
platja. Durant la postguerra, anys de fam, Manuel no recorda haver-ne passat.
Amb els pagesos de Vandellós s'intercanviaven tonyines per pataques i verdures.
Al cens de població esmentat hi consta
l'ocupació de cada membre de la familia. Per les dones era "la casa".
"A l'avia "Volanta" - explica Lluís Nuñez - la casa li queia al
damunt. Era la número 1 fent ralls. Sempre la recordo a l'arenal remendant
sarcies". La senyora Josepa comenta que les dones també anaven a buscar
llenya i que de fer sarcies, a la postguerra, els hi "pagaven a 4 o 5
pessetes cadascuna, segons si eran més grans o més petites. Al final de l'hivern l'amo ens donava
la paga per tota la feina". Era l'any 1943. "Aleshores - recorda
Josepa - el sou dels pescadors estava en
5 pessetes per dia, després van passar a 7, més endavant a 15 i al final
se'n pagaven 30". I també s'incloïa una part de la tonyina. Per la seva
banda Salvador Arbó explica que va arribar a ser "motorista" (portava
la barca a motor) i això li suposava afegir un duro extra al sou. Es recorden
els ranxos dels pescadors, i quins peixos preferien. Per Arbó no hi ha res com
el mero. Pero no deixen passar un bon plat d'escrita, ventresca de
tonyina, moixines o gats i fins i
tot els bots o moles (peix lluna) tot i que, com assenyala Arbó, "s'han de
saber fer amb un bon guisat". Per Lluís Nuñez, "Salvador era el
número 2 fent ralls". I tot
seguit, Arbó es llença a explicar
com es feien. Parla de passades, de malles, de com es tenien d'armar.Em pregunto qui recollira aquest testimoni etnològic tan valuós o si bé es perdrà per sempre.
Celebració després d'una bona pesquera. Al centre de la imatge, amb porró, el pare de Manuel Nuñez. Foto cedida per Lluís Nuñez Llaó |
A l'Almadrava es començava a treballar cap allà el mes de febrer i la xarxa es parava al març. "Durant totes aquestes llargues setmanes –
explica Manuel Nuñez – es preparava l'almadrava: s'embolicaven els cables amb
cordes, s'arreglaven les sarcies, s'omplien sacs amb suro perqué fessin de flotadors,
es pintaven les àncores amb quitra...Parar l'almadrava era un operació
perillosa perqué no teniem cap mitjà mecànic. S'ha de tenir en compte que hi
havia ancores que pesaven a la vora d'una tonelada i els cables que aguantaven
tota la sarcia eren gruixuts com un braç..." Es calava a 22 braces de
profunditat i per calcular la distància on tenia d'acabar, hi havia dos pilons
foradats que feien les vegades de cota. Només quedava sortir a la mar i fer
entrar les tonyines al "cop".
Les àncores que subjectaven la xarxa al fons. Foto cedida per Lluís Nuñez Llaó. |
Els
sobrenoms sobrevolen la conversa
entre els antics almadravers: cap de
mesura, follanius, pepa confits, quitarte, l'espavil, el tio socs, el bitxo,
xoriguer... Tan és així que la senyora Josepa explica l'anecdota que el seu
marit, Josep Nuñez, quan arribava el seu sant i algú el felicitava es girava i
preguntava a l'interlocutor si és que coneixia cap sant que es digues
"Gàbia".
El que n'ha dit la Història i la premsa
Vista aèria dels habitatges dels pescadors i la capella. Foto cedida per Benjamin Reixach. |
L'actual platja de l'Almadrava rep el
seu nom gràcies a l'existència en el seu sorral d'una comunitat de pescadors
dedicats en aquest art de la pesca de la tonyina des de mitjans del s.XIX fins
a finals de la dècada dels anys 50 del segle XX quan, segons explica
l'historiador Xavier Figueres al llibre "Postguerra a l'Ametlla de Mar",
"s'hi estableixen pescadors procedents de Benidorm comandats pels arraixos
de la familia Llorca". A partir d'aquest moment es crea un nucli habitat,
amb cabanes a l'estil de les valencianes, i amb contactes amb l'Hospitalet de
l'Infant i l'Ametlla de Mar. Però les notícies històriques sobre l'existència
d'almadraves en el terme de Vandellós-L'Hospitalet de l'Infant estan
documentades de molt abans.
Segons es pot llegir al volum
"Documents de la Baronia d'Entença" de Manuel Romero i Maria Teresa
Palet a l'any 1595 el rei Felip II va concedir a Pedro Gamir la facultat de
pescar lliurament durant deu anys totes les tonyines de les almadraves del
Principat. Això entrava en contradicció
amb la jurisdicció secular dels senyors de la baronia que en aquells
temps tenien arrendat el dret d'almadrava al Coll de Balaguer a uns mercaders
valencians, Joan Saró i Antoni Balansà, des del riu Llastres fins el barranc de
Codolar (actual Cap de Terme) i torre de Sant Jordi. Els Ducs de Cardona varen
obtenir de l'Audiència de Catalunya la confirmació dels seus drets sobre els
mars del Coll de Balaguer. Es veu, doncs, que els conflictes entre centre
peninsular i periferia ja venen de lluny. El cas és que del document es dedueix
que a la platja del Torn (a sota mateix del Coll de Balaguer) hi havia des del
1619 una almadrava que explotava el francés Jeronim Baudin segons llicència
concedida pels ducs durant quinze anys. Pel llibre "Full d'historiade de
la vila de Tivissa" de màrius Bru, que l'any 1614 el duc de Cardona
signava un contracte d 'arrendament amb persones de Reus que els facultava
a pescar tonyines amb almadrava a
"la mar de l'Hospitalet de l'Infant del Coll de Balaguer..." i es
dona noticia de l'existencia de magatzems on salar i guardar els arreus de
pesca i "habitació" per les persones que treballaven a la pesquera.
D'altra banda, en el "Diccionario Historico de las artes
de la pesca nacional" (Madrid, 1791-1795) d'Antonio Sañez Reguant, ictioleg i escriptor nat a Barcelona a mitjans del segle XVIII,
hi trobem la descripció de l'almadrava que figurava a la punta del riu
Llastres. Una il·lustració del perfil de la costa que hi surt publicada no
deixa dubtes tocant a la localització. L'autor ens diu que l'almadrava era de
retorn, és a dir capturava les tonyines en la seva migració de tornada cap a
l'estret, cosa que passava a la tardor un cop feta la posta al Golf de Lleó.
Era calada a 15 braces de profunditat. Una braça equival a 1,6719 m.
Les notíces a la premsa també ens
donen informació sobre l'almadrava moderna. Per exemple, al diari "La
Provincia" del 10/08/1889 s'informa - fent-se ressó del que deia el diari
"Lo Somatent" de Reus - que s'ha pescat "la fabulosa cantidad de
540 atunes" alguns dels quals pesaven "de 600 a 700 kilógramos".
I també s'explica que a Reus es van vendre els 300 grams a l'infim preu de 20
cèntims. A l'edició corresponent al 21/09/1876 de "La Opinión" la
noticia era que s'havien pescat fins a 500 arroves de tunyines (uns 5.751
quilos). També per la premsa de l'època sabem de l'existència d'altres
almadraves a les aigues del golf de Sant Jordi. A "El Mercantil" del
26/11/1889 s'informa que la "Ayudantía de marina de Tortosa" ha fet
public que s'ha demanat permís per establir una a la Punta de l'Àliga a el
Perelló.
Bateig d'una barca a la platja l'any 1943 Foto cedida per Lluís Nuñez Llaó. |
Festa per la primer pedra de la capella
La primera pedra de l'esglesia de
l'almadrava Cap de Terme es deuria col·locar segons informacions publicades a
La Vanguardia del divendres 5 d'agost del 1927 en algun del tres dies anteriors
a la publicació de la notícia. A la nota es diu que durant tres dies va haver a
l'esmentada platja festa grosa. No deuria ser l'únic motiu de celebració perque
també es parla de la inauguració del local recreatiu anomenat "La
Gaviota".
Els promotors de la capella van ser
Jaime Penasachs i José Prat de Tarragona, José Bonifaci i de
l'"arraix" Maximiliano Llorca arrendataris de l'explotació de la
pesca de tonyines de l'esmentada platja. Les celebracions van incloure l'encesa
d'un castell de focs artificials, balls, regates i cucanyes. L'assistència va
ser nombrosa havent-hi gent de l'Ametlla de Mar, Vandellós, l'Hospitalet de
l'Infant i el Perelló.
Hola Marc,
ResponEliminaEl meu nom és Mercè. Sóc de Vandellòs, actualment estic fent un projecte de memòria col.lectiva a partir dels diferents nuclis de població del terme municipal de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant.
M'agradaria poder parlar amb tú, et deixo la meva adreça de correu de electrònic per a que em puguis enviar el teu mail i poder-me posar en contacte amb tú, si és del teu interès.
labasteria@gmail.com
Moltes gràcies, felicitats per la història que ens relates,
Mercè