divendres, 11 de gener del 2013

Les pomes de Cézanne vistes per Rilke

El poeta txec d'expressió alemanya Rainer Maria Rilke, comentava en una sèrie de cartes adreçades a la seva muller, l'escultora Clara Whestoff, l'exposició dedicada a Cézanne l'any 1907 al Salon d'Automne de París. 
A la carta amb data del 7 d'octubre d'aquell any, que queia en dilluns, Rilke escriu a Clara que ja sap que troba més interessants les persones que visiten les exposicions que no pas les obres exposades. Però a la sala dedicada a Cézanne i davant la seva pintura tot canvia i escriu: "Allí tota la realitat li fa costat: en aquell blau espès enconxat que té, en el seu vermell i en el seu verd sense ombres i el negre vermellenc de les ampolles de vi. I la pobresa de tots els objectes en ell: les pomes són totes pomes per a confitar i les ampolles de vi són d'aquelles que escauen a les velles butxaques de jaqueta que, de tan donar-se, han agafat la forma arrodonida".
La descripció - diguem-ne així - és d'una finor excepcional.
A partir d'aquestes pomes que criden l'atenció del gran poeta, és que la història de la pintura farà un tomb radical. A partir de les pomes de Cézanne, les pomes ja no seran mai més unes pomes; seran tota una altra cosa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada