Esta bé això de celebrar els centenaris: el de Salvador Espriu, el de Bertomeu Rosselló Porcel, el de Joaquim Amat Piniella, etc.
En el cas d'Espriu, però, em temo el pitjor: de la mateixa manera que la seva poesia es va fer servir pel combat politic cosa que no li fa fer cap favor (a la seva poesia, vull dir), ara pot passar tres quarts del mateix i per identiques raons. Quan un poeta li encolomen allò de poeta nacional ja es pot dir que ha begut oli.
El pitjor del cas es que de l'Espriu prosista sembla que ningú volgui recordar-se'n. No se'n diu, gairebé, ni ase ni bèstia. I la seva prosa, em sembla, és un veritable monument a la llengua - i el seu darrer llibre, "Les roques i el mar, el blau", una obra mestre.
El pitjor del cas es que de l'Espriu prosista sembla que ningú volgui recordar-se'n. No se'n diu, gairebé, ni ase ni bèstia. I la seva prosa, em sembla, és un veritable monument a la llengua - i el seu darrer llibre, "Les roques i el mar, el blau", una obra mestre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada