dijous, 7 de març de 2013

El fiscal fiscalitzat

Què ha vingut a dir el fiscal general de Catalunya per que hagi presentat la renuncia al càrrec abans que el dimiteixin?
Més o menys ha vingut a dir que la voluntat de fer una consulta era legitima però que no era legal (dins l'actual marc juridic). I que per fer-la viable (legal, la consulta) calia explorar altres vies. 
Les altres vies per a mi són les polítiques. La qüestió és si la voluntat política la tenen, uns i altres, per tal de donar sortida a la demanda de forma raonable. I aquells que creuen, com he escoltat, que tot acabarà en un atzucac i que aleshores caldrà un arbitre extern - Europa -, crec que la història els desmenteix -  en aquest punt cal ser esceptics - per molta carpeta amb l'etiqueta "Catalunya" que hi hagi damunt les taules dels comissaris de Brusel·les.   
En definitiva el que ha dit el senyor Rodriguez Sol ve a ser el mateix que va dir el Tribunal Suprem del Canada quan el Quebec va plantejar el mateix que ara demanem els catalans - amb l'excepció de Ciutadans i el PP. La reacció que han suscitat les paraules del Fiscal General de Catalunya per part dels mitjans de Madrid i el govern central l'única cosa que denoten es manca de cultura democratica – malgrat les veus favorables a buscar sortides - Rubio Llorente, Pallín, etc – , el conjunt resulta deplorable i dessolador.
És a dir, i em repeteixo, el problema de Catalunya és que Espanya - l'Espanya política – no és el Canada. I el meu dubte creixent es si Catalunya és el Quebec - de banda el volguer emmirallar-s'hi.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada