dilluns, 19 d’agost de 2013

Pel davant i pel darrera...
























  Entre els gegants que es poden contemplar a Reus durant les seves festes (la del Corpus, per exemple) hi ha aquesta parella coneguda com "els gegants grans" o "els gegants indis". Com d'altres gegants de la ciutat (els Moros, el Vitxet, etc) sembla que daten de finals del segle XIX o començaments del XX i la seva presentació en societat sembla que va associada amb la col·locació de la primera pedra d'aquell projecte de canal de navegació que tenia d'unir Reus amb Salou i que la història va emportar-se aigües avall, mai millor dit.
  El cas però es que també coincideix el seu neixament (els dels gegants) amb un moment d'esplendor i prosperitat comercial i econòmica de la ciutat i que donaria peu a la llegenda "Reus, Paris, Londres". Sembla que l'estètica dels dos gegants - els més alts i pesant de tota la colla – respon a la imatge que dels indis nord-americans es tenia a l'època.
  Si ens hi fixem, una de les figures sembla premonitoria d'una pràctica que esta d'actualitat - i pel que sembla també del passat: deu ser que la pràctica ha derivat en esport nacional. Si ens hi fixem, una de les figures dels indis té el braç com mig posat a l'esquena i parant la mà. El gest va fer fortuna i va donar lloc a la dita popular de "fer com el gegant indi" per referir-se, està clar, al fet de cobrar comissions o suborns. Vaja, d'una actualitat aclaparadora.








Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada