Segons sembla aquell ministre que jo considero un polític antic - el Sr. Margallo - m'assabento que ha dit publicament que "el nacionalismo excluyente se cura leyendo y viajando". He pensat que ho deu dir perque Espanya ocupa el lloc que ocupa i que no repetire per no treure-li els colors (cas que els tingui) en comprensió lectora. I de viajar el Sr. Ministre d'Exteriors no cal que passi pena: la crisi economica esta afavorint que la gent marxi d'Espanya per guanyar-se la vida. O sigui que problema arreglat.
D'altra banda i seguint amb la cosa declarativa ara sabem que un membre del PP (valencià, és clar) ha dit que la filologia es una pseudociència i que la llengua es una creació del poble (quin descobriment!), i aquell altra senyor de la conselleria d'ensenyament que sortia a les fotografies quan s'estava negociant amb els representants dels professors en vaga contra el TIL (s'enten que parlo de les Illes), acaba de dir que l'anglès es podria donar en alguna assignatura de les anomenades "marias"– i aleshores em resulta impossible no pensar en els gloriosos temps de les tres marias de l'escola franquista. És a dir, el tal individu venia a reconèixer que en realitat l'ensenyament de l'anglès els importa un carall. La qüestió era, és, tota una altra com ja sabem prou bé.
La manca de qualsevol sentit de pudor i desvergonyiment, el sentir-se impune per dir qualsevol bestiesa, assoleix entre aquesta gent un tal nivell d'indignitat i baixesa moral que fan que em senti talment com un marcià. Pitjor es llegir, però, les teories sobre els origens de l'independentisme català que caldria atribuir segons Gabriel Tortella - si aquest va d'il·lustrat, com deuen ser els altres! – a l'adoctrinament imperant a les escoles catalanes i als mitjans de comunciació catalans des de l'arribada al Palau de la Generalitat del president Pujol. Sort que avui li contestan Borja de Riquer i Joaquim Albareda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada