Hi ha una aspecte de la comparaxeinça del president espanyol a les Cortes que ha passat desapercebut i que no ha merescut cap mena de comentari i/o reflexió. Si més no, un servidor no ha sabut veure enlloc cap comentari al respecte. Si algú esta al cas, prego m'ho faci saber. La qüestió es que, en la declaració del president Mariano Rajoy, hi ha una afirmació que em sembla d'una bandarraria impressionant. No ho es menys però la manca de reacció per part dels actors de l'arc parlamentari. Fets, un i l'atre, que em provoquen una gran inquietud.
En el curs de la seva intervenció Rajoy va afirmar que li semblava normal cobrar sobresous al marge dels que marca la llei pels actors politics. I venia a dir que era una pràctica habitual (o si més no això es deduia de les seves paraules) a tot arreu.
Entenc que els sobresous són per compensar allò que la persona que es dedica a la política perd deixant de banda durant uns anys la seva professió. És a dir, per compensar allò que deixa de guanyar en el camp de l'empresa o la iniciativa privada.
La pregunta que se'm planteja aleshores és: aquests politics, quin concepte tenen, quina idea se'n format del que es ser un servidor públic?. Hi estan per vocació o per no perdre diners? Hi estan per autèntica vocació de servei o per aprofitar-se'n? Davant l'afirmació del president espanyol, em permetran que, pel cap baix, tingui seriosos dubtes sobre la vocació i l'esperit de servei que té d'animar la conducta d'un servidor public. O el que ells entenen com a tal.
És clar que veient com els partits politics han derivat en una mena de neo-oligarquia i una espècie de servei de col·locació dels respectius fidels, s'enten l'actual crisi de les institucions democràtiques per les que tan varem maldar durant els foscos anys del franquisme.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada